dimarts, 20 de maig del 2008

REFLEXIÓ

Aquí us deixo aquest vídeo tan graciós i que a la vegada ens pot portar a una reflexió. En el vídeo, un ajudant d’un magnífic servei tècnic assisteix a un monjo al que li han canviat la tecnologia per escriure.... no dic més. Està en noruec però subtitulat en espanyol.




La reflexió a la que ens pot portar, lluny de la típica queixa dels habituals del món de la tecnologia sobre lo “ineptes” que resulten alguns usuaris... (segur que tots tenim anècdotes sobre això...).

Personalment no sóc partidari d’ensenyar gaires aplicacions als nens, ja que la “caducitat” de la tecnologia arriba tan ràpid que el que se’ls ensenya a manejar avui, és poc menys que inútil en un parell d’anys. . Però sí que sóc partidari de que els alumnes utilitzin aplicacions noves per aconseguir els seus objectius. Una paradoxa?

De cap manera una assignatura de tipus tecnològic ha de consistir en l’aprenentatge d’una aplicació, sinó que aquestes són instruments per aconseguir alguna cosa i és aquesta “cosa” el que s’ha d’ensenyar.

Aprendre a manejar una o altra eina és purament circumstancial. Per això crec que s’ha de donar certa autonomia –entenent aquesta com la necessitat de solucionar problemes per sí mateixos- per trobar la informació que els farà ser més eficients en l’ús d’una eina. Realment, es tracta que els nens facin alguna cosa bé amb elles, i no només de que les utilitzin.

El nostre treball consistirà doncs en escollir les aplicacions no perquè siguin les millors, sinó perquè són les més adequades.

El monjo del vídeo es passa el matí esperant al servei tècnic perquè no se li ha ocorregut provar d’”obrir el llibre”... El que no hem d’aconseguir amb els nostres alumnes, és que passin per situacions similars i no comencin a treballar fins que no hem anat nosaltres a prémer-los el botó corresponent. Però... qui els va ensenyar a NO prémer cap botó sense estar segurs del que podia passar?