Al blog del mestre de noves tecnologies, ha penjat una informació sota el títol “Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador”. Me l’he llegit, i la reflexió que n’he extret és que no era gens conscient de les possibles maneres existents per enfocar la tasca que desenvolupa un ordinador. Per jugar, per xatejar, per fer treballs, per mirar vídeos, per ... i un llarga sèrie més de finalitats. Però si anem a l’objectiu o la finalitat d’aquell “per”, podríem trobar 4 tipologies que emmarquen visions diferents sobre la tasca d’una ordinador.
L’ordinador com a tutor
L’ordinador, seguint el rol del professor, inicia un “problema”, l'alumne respon i l'ordinador avalua; i a continuació l'ordinador inicia un nou cicle presentant un altre exercici d’un nivell igual, superior o inferior, en funció de les respostes correctes realitzades, per exemple.
L’inconvenient és que l’ordinador no te manera de saber quin és el nivell o els exercicis més òptims en funció de les necessitats de cada nen, així que en molts casos aquesta decisió l’ha de prendre el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements
Perquè us feu una idea, un exemple seria el programa JClic:
L’ordinador com a alumne
En aquest cas, és l’alumne qui controla la màquina i no a l'inrevés.
L’alumne adquireix coneixement i construeix les seves idees a partir de la seva activitat reflexiva i activa, en un ambient d'aprenentatge per descoberta i exploració. És ell qui "ensenya" donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. A través d'interactuar amb l'ordinador, entra en un cercle en el que "experimenta, reflexiona i evoluciona".
Un exemple podrien ser aquells “vehicles” que ens feien construir a les classes de Tecnologia de la ESO, aquests robots que fan el que el nen mana o el programa
WinLogo.
L’ordinador com a simuladorEn aquest cas, com en l’anterior, l’ordinador permet un aprenentatge per descoberta, però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Per il·lustrar-vos amb un exemple, aquí us deixo aquest vídeo:
Després de veure aquest vídeo, segur que us han vingut moltes ganes de jugar-hi, oi..? Doncs tranquils perquè tinc la solució, aquest link us permet descarregar el joc. Jo ja hi he passat una bona estona entretingut, el problema és que només té 4 nivells.
Encara que el vídeo us doni alguna pista, hi ha moltes possibilitats diferents per aconseguir arribar a l’estrella!!!
No us ho penseu més i proveu-lo!!! I bé, si algú em vol deixar un comentari de “propina”, doncs ben rebut ;)
L’ordinador com a eina
Crec que aquest no cal comentar-lo. Simplement dir que és interessant que els nens, a més d’aprendre a escriure i pintar “manualment”, s’eduquin de la mateixa manera emprant les eines de l’ordinador, que ens permeten fer les mateixes tasques i que alhora ens faciliten poder per modificacions sense haver de repetir el treball, i tenir-ho tot ben endreçat sense necessitat de tenir una habitació plena de prestatges, calaixos i armaris.
