dimarts, 17 de juny del 2008
dissabte, 14 de juny del 2008
dilluns, 9 de juny del 2008
dissabte, 24 de maig del 2008
COM ENS ENGANYEN A TOTS!!!
Em sembla genial que la tecnologia avanci, però que no ens intentin colar un dispositiu antic com si fos la gran revolució. Estic parlant del Wii Fit. Una invenció vella, amb més de 25 anys en el mercat i l'anomenen revolucionari. Si és que...
Resulta que Atari ja va inventar, com podeu veure a la fotografia, una pastilla per jugar amb els peus. I això va ser el 1982, per facilitar-vos els càlculs diré que és l’any en el que jo vaig néixer.
La van anomenar joyboard i tenia 4 “punts sensibles de suport" o botons, que es manejaven amb els peus. Tal com succeeix ara mateix amb el Wii Fit. I es va llançar amb un joc d'esquí.
Resulta que Atari ja va inventar, com podeu veure a la fotografia, una pastilla per jugar amb els peus. I això va ser el 1982, per facilitar-vos els càlculs diré que és l’any en el que jo vaig néixer.
La van anomenar joyboard i tenia 4 “punts sensibles de suport" o botons, que es manejaven amb els peus. Tal com succeeix ara mateix amb el Wii Fit. I es va llançar amb un joc d'esquí.
El curiós és que aquest controlador va ser discontinuat ja que ho van considerar un fracàs.
Així doncs, la reflexió que ens podem fer és: “Fins a quin punt ens presenten noves tecnologies que de noves no en tenen res?”
dimarts, 20 de maig del 2008
REFLEXIÓ
Aquí us deixo aquest vídeo tan graciós i que a la vegada ens pot portar a una reflexió. En el vídeo, un ajudant d’un magnífic servei tècnic assisteix a un monjo al que li han canviat la tecnologia per escriure.... no dic més. Està en noruec però subtitulat en espanyol.
La reflexió a la que ens pot portar, lluny de la típica queixa dels habituals del món de la tecnologia sobre lo “ineptes” que resulten alguns usuaris... (segur que tots tenim anècdotes sobre això...).
Personalment no sóc partidari d’ensenyar gaires aplicacions als nens, ja que la “caducitat” de la tecnologia arriba tan ràpid que el que se’ls ensenya a manejar avui, és poc menys que inútil en un parell d’anys. . Però sí que sóc partidari de que els alumnes utilitzin aplicacions noves per aconseguir els seus objectius. Una paradoxa?
De cap manera una assignatura de tipus tecnològic ha de consistir en l’aprenentatge d’una aplicació, sinó que aquestes són instruments per aconseguir alguna cosa i és aquesta “cosa” el que s’ha d’ensenyar.
Aprendre a manejar una o altra eina és purament circumstancial. Per això crec que s’ha de donar certa autonomia –entenent aquesta com la necessitat de solucionar problemes per sí mateixos- per trobar la informació que els farà ser més eficients en l’ús d’una eina. Realment, es tracta que els nens facin alguna cosa bé amb elles, i no només de que les utilitzin.
El nostre treball consistirà doncs en escollir les aplicacions no perquè siguin les millors, sinó perquè són les més adequades.
El monjo del vídeo es passa el matí esperant al servei tècnic perquè no se li ha ocorregut provar d’”obrir el llibre”... El que no hem d’aconseguir amb els nostres alumnes, és que passin per situacions similars i no comencin a treballar fins que no hem anat nosaltres a prémer-los el botó corresponent. Però... qui els va ensenyar a NO prémer cap botó sense estar segurs del que podia passar?
La reflexió a la que ens pot portar, lluny de la típica queixa dels habituals del món de la tecnologia sobre lo “ineptes” que resulten alguns usuaris... (segur que tots tenim anècdotes sobre això...).
Personalment no sóc partidari d’ensenyar gaires aplicacions als nens, ja que la “caducitat” de la tecnologia arriba tan ràpid que el que se’ls ensenya a manejar avui, és poc menys que inútil en un parell d’anys. . Però sí que sóc partidari de que els alumnes utilitzin aplicacions noves per aconseguir els seus objectius. Una paradoxa?
De cap manera una assignatura de tipus tecnològic ha de consistir en l’aprenentatge d’una aplicació, sinó que aquestes són instruments per aconseguir alguna cosa i és aquesta “cosa” el que s’ha d’ensenyar.
Aprendre a manejar una o altra eina és purament circumstancial. Per això crec que s’ha de donar certa autonomia –entenent aquesta com la necessitat de solucionar problemes per sí mateixos- per trobar la informació que els farà ser més eficients en l’ús d’una eina. Realment, es tracta que els nens facin alguna cosa bé amb elles, i no només de que les utilitzin.
El nostre treball consistirà doncs en escollir les aplicacions no perquè siguin les millors, sinó perquè són les més adequades.
El monjo del vídeo es passa el matí esperant al servei tècnic perquè no se li ha ocorregut provar d’”obrir el llibre”... El que no hem d’aconseguir amb els nostres alumnes, és que passin per situacions similars i no comencin a treballar fins que no hem anat nosaltres a prémer-los el botó corresponent. Però... qui els va ensenyar a NO prémer cap botó sense estar segurs del que podia passar?
dimarts, 6 de maig del 2008
WINLOGO
Aquest programa és el que hem citat a l’apartat que parlem de que els ordinadors ens ajuden a aprendre quan adquireixen el rol “d’alumne”.
Aquest programa és a partir de 6-7 anys. I consisteix en 3 pantalles, en una tenim una tortuga que farem desplaçar i dibuixarà el que li fem fer, en una altra escrivim les ordres que volem que faci i en la darrera, ens respon a les ordres donades, indicant si són incorrectes o falta algun paràmetre.
Alguns paràmetres són: avança X, recula X,... la X s’ha de canviar pel nombre de passes que volem que avanci. So voleu saber més detalls sobres ordres i el funcionament, podeu visitar aquest BLOG que està molt bé i ho explica millor i que a més ens fan un link a una pàgina que dona més informació.
Es poden fer des de imatges tan senzilles, fins a imatges tan complexes com aquestes:
Bé, hi ha gent que arriba a fer programes d’intel·ligència artificial amb aquest programa, i que per tant, aquesta flor els semblaria molt senzilla, però no em digueu que no us agrada?
També podem fer una rosca com aquesta:
Aquest programa és a partir de 6-7 anys. I consisteix en 3 pantalles, en una tenim una tortuga que farem desplaçar i dibuixarà el que li fem fer, en una altra escrivim les ordres que volem que faci i en la darrera, ens respon a les ordres donades, indicant si són incorrectes o falta algun paràmetre.
Alguns paràmetres són: avança X, recula X,... la X s’ha de canviar pel nombre de passes que volem que avanci. So voleu saber més detalls sobres ordres i el funcionament, podeu visitar aquest BLOG que està molt bé i ho explica millor i que a més ens fan un link a una pàgina que dona més informació.
Es poden fer des de imatges tan senzilles, fins a imatges tan complexes com aquestes:
Bé, hi ha gent que arriba a fer programes d’intel·ligència artificial amb aquest programa, i que per tant, aquesta flor els semblaria molt senzilla, però no em digueu que no us agrada?També podem fer una rosca com aquesta:
Si sentiu pessigolles als dits per començar a utilitzar aquest programa, en aquesta pàgina podeu trobar els elements per posar-vos-hi mans a la feina. Al principi, vas una mica lent fins que aprens una mica com funciona, però després es converteix en un vici, sa però!!!!
dijous, 24 d’abril del 2008
SORTEIG d'una BOSSA!!!!!!
Hola a tots i totes!!!
He pensat que per aconseguir participació en el meu blog, regalaré la bossa que veieu a la foto a la persona que fagi el 10é comentari al blog, és igual a quin apartat!!!!! Com que es guarda el dia i hora en que s'ha fet el comentari, tothom podrà veure qui ha guanyat.
P.D. El concurs només és per gent de la classe (no fos cas que es connectés per casualitat algú que no coneguem i hagi de pagar els ports per enviar la bossa a Calasparra...!
He pensat que per aconseguir participació en el meu blog, regalaré la bossa que veieu a la foto a la persona que fagi el 10é comentari al blog, és igual a quin apartat!!!!! Com que es guarda el dia i hora en que s'ha fet el comentari, tothom podrà veure qui ha guanyat.
P.D. El concurs només és per gent de la classe (no fos cas que es connectés per casualitat algú que no coneguem i hagi de pagar els ports per enviar la bossa a Calasparra...!
Quan jo era petit, aquests jocs no existien!!!!
Si us agradat el Crayon Physics i quatre pantalles us ha sabut a poc, aquí us deixo aquest altre joc que és bastant similar i té un munt de pantalles.
A veure si us animeu i em deixeu algun comentari, que tinc constància primer que visiteu el blog, i segon que jugueu als jocs que us deixo per aquí!!!!!!!
dimecres, 23 d’abril del 2008
MATRIX per bicicletes
Acabo de veure aquest vídeo i he corregut a penjar-lo perquè el podeu veure. Suposo que la majoria ha vist la pel·lícula “Matrix”, i recordeu aquella escena que apareixen tots aquells humans tancats en unes càpsules i que la màquina va agafant. Doncs uns xinesos, qui si no, han copiat la idea i han construït un pàrquing subterrani per bicicletes.
L'ordinador com a...
Al blog del mestre de noves tecnologies, ha penjat una informació sota el títol “Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador”. Me l’he llegit, i la reflexió que n’he extret és que no era gens conscient de les possibles maneres existents per enfocar la tasca que desenvolupa un ordinador. Per jugar, per xatejar, per fer treballs, per mirar vídeos, per ... i un llarga sèrie més de finalitats. Però si anem a l’objectiu o la finalitat d’aquell “per”, podríem trobar 4 tipologies que emmarquen visions diferents sobre la tasca d’una ordinador.
L’ordinador com a tutor
L’ordinador, seguint el rol del professor, inicia un “problema”, l'alumne respon i l'ordinador avalua; i a continuació l'ordinador inicia un nou cicle presentant un altre exercici d’un nivell igual, superior o inferior, en funció de les respostes correctes realitzades, per exemple.
L’inconvenient és que l’ordinador no te manera de saber quin és el nivell o els exercicis més òptims en funció de les necessitats de cada nen, així que en molts casos aquesta decisió l’ha de prendre el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements
Perquè us feu una idea, un exemple seria el programa JClic:
L’ordinador com a tutor
L’ordinador, seguint el rol del professor, inicia un “problema”, l'alumne respon i l'ordinador avalua; i a continuació l'ordinador inicia un nou cicle presentant un altre exercici d’un nivell igual, superior o inferior, en funció de les respostes correctes realitzades, per exemple.
L’inconvenient és que l’ordinador no te manera de saber quin és el nivell o els exercicis més òptims en funció de les necessitats de cada nen, així que en molts casos aquesta decisió l’ha de prendre el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements
Perquè us feu una idea, un exemple seria el programa JClic:
L’ordinador com a alumne
En aquest cas, és l’alumne qui controla la màquina i no a l'inrevés.
L’alumne adquireix coneixement i construeix les seves idees a partir de la seva activitat reflexiva i activa, en un ambient d'aprenentatge per descoberta i exploració. És ell qui "ensenya" donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. A través d'interactuar amb l'ordinador, entra en un cercle en el que "experimenta, reflexiona i evoluciona".
Un exemple podrien ser aquells “vehicles” que ens feien construir a les classes de Tecnologia de la ESO, aquests robots que fan el que el nen mana o el programa WinLogo.
L’ordinador com a simuladorEn aquest cas, com en l’anterior, l’ordinador permet un aprenentatge per descoberta, però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Per il·lustrar-vos amb un exemple, aquí us deixo aquest vídeo:
Després de veure aquest vídeo, segur que us han vingut moltes ganes de jugar-hi, oi..? Doncs tranquils perquè tinc la solució, aquest link us permet descarregar el joc. Jo ja hi he passat una bona estona entretingut, el problema és que només té 4 nivells.
Encara que el vídeo us doni alguna pista, hi ha moltes possibilitats diferents per aconseguir arribar a l’estrella!!!
No us ho penseu més i proveu-lo!!! I bé, si algú em vol deixar un comentari de “propina”, doncs ben rebut ;)
L’ordinador com a eina
Crec que aquest no cal comentar-lo. Simplement dir que és interessant que els nens, a més d’aprendre a escriure i pintar “manualment”, s’eduquin de la mateixa manera emprant les eines de l’ordinador, que ens permeten fer les mateixes tasques i que alhora ens faciliten poder per modificacions sense haver de repetir el treball, i tenir-ho tot ben endreçat sense necessitat de tenir una habitació plena de prestatges, calaixos i armaris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
